dijous, 17 de setembre de 2009

Hotel Casa Irene. 4 de setembre de 2009. "Donde el detalle es la gran diferencia". Atjooo, Atjooo, Atjooo...

Em ve una mica de tos quan llegeixo la pàgina publicitària de l'Hotel Casa Irene a la publicació promocional "viu era val".



Vaig ser a Casa Irene fa vint-i-vuit anys, quan en tenia catorze, amb els avis i uns amics. Des dels catorze anys encara recordo el vol-au-vent d'espàrregs, uns musclos indescriptibles i l'estofat "normando". O ha canviat molt o jo per la meva edat, vaig sobrevalorar allò que menjava. Potser l'avi si que va posar el crit al cel quan donar una ullada a la noteta,...com jo;  i més que res pels daltabaixos, per la manca de continuïtat en el conjunt total dels plats. M'explico:

La mantega amb anxova pel pa començava bé. Un bon detall, no innovador, però molt bó al cap i a la fí. El ví, un Tinto Pesquera Crianza del 2006 -una aposta segura- també ajudava.

Paam! El primer clatellot! L'aperitiu. Paté trufat amb torrada. Son 45º d'una rodanxeta, que a primera vista -i a segona-, no semblaria casolà. Una mica de risc no hauria estat malament...

L'amanida micuit de tonyina amb oli d'alfàbrega i vinagreta d'avellanes, es un nom de plat massa llarg pel que realment és. Bó, no ens enganyarem, però poc risc de nou.

El segon dels entrants per a mi es el millor de tots. Canelons d'oca amb colmenetes i tomata confitada. Si en els entrants que us ofereix la casa no us el porten, demaneu-lo. Es d'una textura, gust i equilibri extraordinari.

Toca la baixada a la montanya russa. Tercer entrant i nova decepció. Una crema de ceps que era...crema...de ceps. Ni més ni menys. Socis, demano, un mica de risc per tercera vegada.

Passem als segons. La montanya russa segueix a la vall on havia baixat en el tercer entrant. El llom de bou gascó a la bordalesa amb patates i ceps a la crema es declara conformista. Tendre, ben cuinat amb salseta agradable, però no deixa de ser una bona peça de carn amb qualitat amb un toc tímid de "grandeur". L'anyell de llet amb fesols de la Vall, tomàquets confitats i moixernons no fa pujar el pendent. La peça malauradament no es del tot tendre i si l'anyell es de qualitat -com es d'esperar en un local amb el pedigrí d'aquest- això es extrany. I no dic més.



Les postres, una escuma de coco amb coulís de fruites del bosc, ajuden a somriure de nou. I el pastís fi de poma amb gelat de vainilla bourbon i la Reina de Saba amb xocolata guanajà, et fa pujar de nou al punt més alt del Dragon Khan. I que consti que jo no sóc pas de postres.

Una menció apart tenen les banquetes històriques del local que si bé son boniques, són incòmodes. Son com aquelles dels burguers americans però de fusta i amb glamour.



Per un compte total de 127,33 € per a dues persones crec que han mancat algunes cosetes, i unes quantes més. Penso tornar properament a la Vall d'Aran però m'arriscaré a buscar propostes més arriscades.

RECOMANAT PER:
Aquells als que els hi sobrin quatre duros i els hi agradi explicar on han estat.

A QUI ET PODRIES TROBAR:
En temporada d'esquí, al Borbó i la seva família.

EL DETALL:
Un integrant del personal, de Lleida es el noi, extremadament amable i exquisida educació i saber estar.

Hotel Casa Irene
c/ Major, 3
25599 Arties
Tel.: 973 644 364


Ver mapa más grande