Toc de Sol. Castell d'Aro: El misteri dels "scampi"

Toc de Sol. Castell d'Aro. 5 d'agost de 2009.

Ai que deuen tenir els restaurants d'aquests indrets que em tornen boig. Potser es l'estiu, el dolce far niente, les noies bufones que m'enlairen l'esperit. Avui sopem a Toc de Sol. Casa de pedra restaurada, espaiosa amb terrassa interior, fresqueta, estiuenca i amb una barra de bar per fer unes copetes decorada amb bon gust. Mira que si a més s'hi mengés bé?



Ens endinsem cap la la terrassa, per descomptat plena a vessar d'epidermis nòrdiques vermelloses per l'efecte del sol i cabells rossos. Se les saben totes...

Demanem la cerveseta obligatoria per refrescar-nos. El resultat son uns cervesots dignes de comparació amb aquelles mítiques iardes del Panchito de Barcelona. Se'm fa molt llarga -la cervesa- però en un acte de superació personal acabo amb ella.

Arriben les cartes proporcionades per un senyor molt seriot. No goso fer-li cap brometa de les moltes idiotades que se'm passen pel cap cada segon. He sentit que si un comensal cau malament al cambrer li poder tirar qualsevol cosa al menjar sense que aquest varïi ni el gust ni el color...Jo li hauria preguntat perque tota la carta i els menús estan escrits en català menys la paraula "scampi". Tots perfectament definits amb l'excepció de dos plats on hi apareix la paraula "scampi" enlloc de "escamarlans". Al final ens decantem pel menú de 30 €, el més econòmic, tot s'ha de dir.

Voldria haver tastat el panet amb ceba, però tant sols n'hi queda un -potser dins la cuina n'hi han més, però el senyor seriot s'imposa als seus subordinats i si diu que no n'hi han més, fes-te fotre-. Escullo finalment pa de malalts -altrament dit integral- amb sèsam. El de ceba se'l queda en Xavi, que ha escollit primer. Me'l ofereix però l'ordre es l'ordre.

Ens ofereixen com a aperitiu un xarrup de sindria i mango. Fa poc, en un altre restaurant de la zona em van oferir un gaspatxo de sindria i a Barcelona alguna cosa semblant. Que passa amb la sindria aquest any? Hi ha campanya del govern per consumir sindria? D'on ve la sindria? Té propietats curatives contra la grip nova? Tot un misteri...

Finalment i un cop concentrats en el menú, jo opto per un tàrtar de salmó amb excessiva presencia de tàperes, però molt estiuenc i ben marinat, i un gratinat de "scampi" -vull resoldre el misteri idiomàtic-. Quan tasto els "scampi", punyeta! son escamarlans! La versió italiana es tant deliciosa com la catalana. Tinc ocasió de tastar també la sopa del dia, de llamàntol, servida amb amb dues petites salseres a part amb crema de llet i brandy per afegir-ho al gust. El millor de tot el que m´he posat al pap al Toc de Sol. Les postres al ser un menú me les menjo per obligació, un carpaccio de pinya, es a dir, pinya tallada molt fineta, molt fineta, que pinta tot el plat de groc i en 30 segons ja apareix cridant pas al píl.lore per entrar a l'intestí prim. El vi, Nivia 2005 empordà. Un xic axeressat però després de la cervesota tipus iarda, va entrant com si res.



Cafés, pa de pessic d'obsequi que no tasto i un deute de 40 € per persona. Preu més que just pel menjar ofert i la bellesa de l'entorn. Tornaré per menjar a la carta, per veure si puc fer riure al senyor seriot i perque m'expliquin el misteri dels "scampi".




Toc de Sol
Ctra. de S'Agaró, 25
17249 Castell d'Aro
Girona
Tel-Fax: 972 82 50 64

La Taverneta, Palamós. 29 juliol 2009

Tu posa a la taula un Rioja Reserva i un novell i veuràs quin s'acava primer. Posa un Lagavulin i un Passport i veuràs quin es buida abans. Tu posa a menjar els nens i fixa't amb el que menjen i com s´ho menjen. Això es el que he pogut comprobar avui.

Després de donar una volteta per Palamós, ens ha fet mandra tornar a casa i hem pensat d'anar a sopar unes pizzes amb els nens. Com ja ho preveia hem acabat a un petit bar de tapes marineres en un carreró perpendicular al carrer Major, concretament c/ Mossen Miquel Costa.

Quatre taules fora, al carrerò i interior minúscul però amb una barra amb els tòpics "montaditos" que feia cert goig. He pensat "un altre bar de "montaditos" més". Res més lluny. He preguntat que era cada una de les tapes que s'amagaven sota els "montaditos" i he començat a sal.livar.

Aquesta es la nostra experiencia a La Taverneta:

"Montaditos". Doncs això. Una llesca de tal amb tall esbiaixat on li foten alguna cosa per sobre amb una certa gràcia -sense la "gràcia" serien com els que fem regularment a casa nostra-.


Bonítol en escabeitx amb ceba i pastanaga. Escabeitx suaaaaauuuuuu, potser fins i tot massa. Una mica de canya no li sentaria malament. De totes maneres guanyava si barrejaves bonítol, ceba i pastanaga i apa! tot cap a dins.

Gatets amb romesco. Peix molt melós, amb una espina/os central fàcil de separar amb els coberts o també usant les dents i la llengua. Servit en petits trocets. Es desfeia a la boca. Molt encertat. Els nens se l'han cascat quasi tot. Adjunto fotografia dels gatets al final del post per qui no els conegui.

Mandonguilles de gamba. Textura molt fina i sabors -en plural- deliciosos. N'hem pogut robar quatre. La resta, per les criatures. I amb el pa han deixat la cassoleta ben neta.

Callos de ventresca de rap amb cigrons. Reconec que aquest es un plat més d'adults. Si aneu a La Taverneta, deixeu-lo pel final. Si us el foteu el primer, no trobareu res bo. Sorprenent el resultat final en boca. No us el perdeu.

La Dolorosa: 58,40 €. Tres aigües de la Srta. Pepis -aquelles tant petitetes-, cinc canyes -es el que té l'estiu-, dotze montaditos i les quatre racions esmentades.

Els nens han menjat plats que no havien provat mai i amb fruició. El algodón no engaña.