dimarts, 29 de setembre del 2009

Arrop. 15 setembre 2009: Sexe o Arrop? Arrop!



1 michelinot

Passejes pel Carrer Sant Joan de Ribera de Gandia i de sobte et trobes l'Arrop. El carrer, més aviat lletjot, contrasta amb l'oasi de plaer pels sentits que s'hi troba dins. Quan em dirigia amb cotxe cap a l'objectiu no sé perque, però ja notava l'excitació de l'adolescent davant la primera cita, aquella que portes donant-li voltes tota la setmana urdint la trama que et portarà al primer petó amb llengua o amb una mica de sort a tocar el primer pit. Avançaré el final i explicaré que el resultat fou com si a la primera cita hagués consumat l'acte. Passem als detalls -del dinar, no pas del meu primer contacte lúbric, s'enten-.


Les primeres experiencies ja recorden al moment quan li agafava la ma a la..., posem que a la Rosaura . La cuina amb cristalleres que deixen al descobert les mans dels artistes; l'exquisida atenció de l'nfanteria d'èlit; els tènues sons del jazz d'ambient,...




No m'extendré en la successió de manà amb que m'obsequiàren, -frase feta, atès que d'obsequi res de res,  el paperet no perdona quan l'experiència es comparable a triomfar a la primera cita, malgrat reconec que els honoraris, 76 €, bé s'ho valen, i si m'en diuen 90, no hagués posat mala cara-.



Com veieu, van tenir el detall d'imprimirme el contingut del menú degustació que vaig escollir. Sempre la millor opció quan vols conèixer amb amplitut l'oferta d'un mag dels fogons con en Ricard Camarena.




A destacar el Capuccino de tomàquets al forn amb formatge d'Almedíjar. Deliciós entrant on la màxima expressió del mateix rau en aquest formatge de Castellò, meitat cabra, meitat ovella, molt difícil de trobar. Cal esmentar que València té quatre formatges 100% autòctons, i l'Almedíjar n'es un d'ells.

Molt sentit de l'humor en la defició del "Calamar amb sang i ceba, sense sang i sence ceba". Em partia el pit quan el vaig tastar i m'explicàren els ingredients reals. No us en diré el secret, proveu-lo i en parlem.




 Finalment comentaré el best seller de la jornada, l'Ou fregit amb emulsió de cansalada blanca a la brasa. Un ou cuinat a baixa temperatura, arrebossat amb molletes de pa i posat un pensament a la fregidora. L'emulsió de la cansalada ja es un secret d'estat major. En aquest moment la Rosaura i jo ja deuriem estar fregant-nos esperitadament.




Després de les sensacionals postres regats amb un Casta Diva Cosecha Miel d'Alacant arriba l'obsequi de la casa a modus de traca final de la terra. El Café amb gelat de carabassa amb biscotxet d'oli d'oliva amb xocolata es un premi injust per un pobre súbdit del Reialme de La Safor. Ara la Rosaura i jo ja ens estàvem fumant una cigarreta.... a mitjes.




RECOMANABLE PER:
Quan el plaer de la cuina comenci a superar el del sexe.

A QUI ET PODRIES TROBAR:
Als de quaranta anys cap amunt...

EL DETALL:
Sens dubte, la impressió del menú amb la data.


ARROP
C/ Sant Joan de Ribera, 20
46701 Gandía
Tel. 96 295 07 68


Ver mapa más grande

dilluns, 21 de setembre del 2009

Eth Restilhè. 5 de setembre de 2009: La batalla de l'Olla.

Eth Restilhè es l'exemple meridià que per un preu més que just es pot menjar molt bé i ser atès amb aquell mix de correcció i familiaritat que "et posa". En Carlos Sanllehy tracta als seus clients quasi com a amics i això es fa extensiu a l'equip que l'envolta. El resultat es que a més de gaudir d'un excel.lent àpat surts per la porta amb la sensació que has après alguna cosa. Perque a Eth Restilhè t'expliquen curiositats, detalls de la seva cuina i de l'entorn de la vall. Per exemple, en Carlos ens va informar de l'existència del primer cava de la Vall d'Aran amb vinyes situades al propi Garós i que veurà la llum el proper any -una bona excusa per poder tornar-hi el proper setembre-.





Si vols tastar l'olla aranesa no t'equivoquis, vine a Garós. Hi hem anat per aquest motiu i no n'hem sortit decebuts, ni molt menys. Hem iniciat l'àpat amb un paté de la casa que ja et feia salivar tant sols de veure'l. Ha volat en un plis plas. L'hem regat amb un cava excepcional suggerit per la casa, un Emendis Imum Brut Nature Reserva, fresc i lleugerament afrancesat molt adient per aquest tipus de cuina que no es pas lleugereta...




I arriba el moment culminant. De la cuina s'aproxima una olla aranesa fumejant. Llonganissa, butifarra negra, orella i morro, cansalada, gallina, pilota, patates, col i pastanaga demanen a crits l'inici de les hostilitats. I a fe que la batalla s'inicia. Primer entre la Yolanda i jo comença una cursa per pescar la millor peça de carn. I vinga, cullerot amunt cullerot avall. Finalment ens n'adonem que la veritable contesa era entre nosaltres i l'Olla. He de reconeixer que perdem estrepitosament i que no podem acabar amb ella. Ens rendim! Es una derrota dolça i plaent.




I les postres? Vaissss! Vaissss! Optem per uns orujos per tirar avall que encara ens deixa més contents si es que es pot superar la felicitat de la vetllada. Ah! i per cert, 35 € per persona. Paga o no paga la pena?

Si el destí ho vol penso tornar el proper setembre a la Vall i en aquest cas segur que visitaré aquest Shangril.la de bon menjar, pau i companyonia. Tinc alguns comptes pendents com el cava de la Vall, unes truites a les fines herbes, un rellomillo de bou o fins i tot, i sense que serveixi de precedent, unes prunes en barretxa aranesa. Gràcies Carlos i fins aviat.

RECOMANAT PER:
Persones estressades que busquin un recer on envoltarse de bon rotllo i bona cuina.

A QUI ET PODRIES TROBAR:
A bones persones. I si son dolentes, aquí veuran la llum.

EL DETALL:
"Eth Restilhè" significa en aranès menjador de bestiar...En aquest cas, bestiar del morro fi.

ETH RESTILHÈ
Plaça Carrera 2
25599 Garós
Val d'Aran
Tel: 973 641 539



Ver mapa más grande

dissabte, 19 de setembre del 2009

Eth Tidon: "Si no tienes huevos, no sirves pa' tortilla"

Día 5 de setembre. Hem escollit un bon día per dinar a Eht Tidon per un doble motiu, la qüalitat i l'espectacle. Eth Tidon es un local cèntric, acollidor i casolà de Vielha. La seva cuina es d'alçada, geogràficament parlant, encara que la qüalitat no li va gens enrera.





Escollim la taula que s'ubica just al costat de la nevera. Sona molt malament, oi? Ans al contrari. La nevera en qüestió es un abeurador de pedra amb aigua freda corrent on hi son a la vista les aigües, refrescs i cerveses. Poso el ditet a l'aigüa i està frescoooooota. M'agrada la sensació i demano una cerveseta.




Mentre esperem el primer plat una munió de veterans assalten el restaurant. Després d'uns moments de confussió, la tropa es retira per on ha entrat i ara la batalla es interna entre la cuinera i el cambrer. "¿Pero que no sabes que sólo hacemos los platos de la carta?" El cuiner calla. "Es que eso al final parecerá un fonda!" El cuiner achanta la mú. "No tengo huevos. No puedo hacer huevos fritos con patatas!" El cuiner xiulant i mirant al sostre. I la cuinera vinga a fotre-li, i dale, i que si els ous i la fonda i que si els ferrats i els veterans; i el cuiner cantant el la,la,la. Vaig estat temptat de demanar, amb cara de bon nen i molt educat, un ouets ferrats amb patatetes fregides més que res per ajudar al bon rotllo que es respirava al local...

Els primers són una sopeta de caldo reparadora correcte i una amanida tèbia de pedrers d'ànec molt refrescant, abundant i amb els pedrers al seu punt que em posa molt content. Esperem els segons i sembla que s'hagi signat la treva cuinera-cambrer -que semblem tenir algún tipus de lligam familiar-.

El bacallà fregit amb gambes i pebrots vermells es molt tendre i permet desfullarlo amb facilitat. Els peus de porc son deliciosos. Destil.len hores i hores d'experiència als fogons, amb salsa perfectament lligada i textura i sabor que transmeten autenticitat.




Les postres? Ni tastar-les. Si em quedés un raconet potser voldria un altre entrant com a vegades he fet. Dos cafetons i un Viña Real que es com apostar a la victòria del Barça 2008-2009 ens condueixen al paperet blanc acusador. I el veredicte diu 33 € per persona. L'alegria de la noteta es complementa amb l'oferiment per part de la casa de Cassis, el destil.lat de la Vall, que fa que surti molt content, tip i cofoi d'haver escollit aquest indret.

RECOMANAT PER:
Amants de la cuina autòctona de la Vall, sencilla i de qüalitat.

A QUI US PODRIEU TROBAR:
En temporada d'esquí, amb una mica de sort, un senyor misteriós amb casc i moto negre que realment s'assembla a algú.

EL DETALL:
Demaneu ous ferrats i si està el senyor misteriós, foteu-vos el casc per si de cas.





ETH TIDON
Major, 10
25530 Vielha (Val d'Aran)
Tel. 973 64 03 63






Ver mapa más grande

dijous, 17 de setembre del 2009

Hotel Casa Irene. 4 de setembre de 2009. "Donde el detalle es la gran diferencia". Atjooo, Atjooo, Atjooo...

Em ve una mica de tos quan llegeixo la pàgina publicitària de l'Hotel Casa Irene a la publicació promocional "viu era val".



Vaig ser a Casa Irene fa vint-i-vuit anys, quan en tenia catorze, amb els avis i uns amics. Des dels catorze anys encara recordo el vol-au-vent d'espàrregs, uns musclos indescriptibles i l'estofat "normando". O ha canviat molt o jo per la meva edat, vaig sobrevalorar allò que menjava. Potser l'avi si que va posar el crit al cel quan donar una ullada a la noteta,...com jo;  i més que res pels daltabaixos, per la manca de continuïtat en el conjunt total dels plats. M'explico:

La mantega amb anxova pel pa començava bé. Un bon detall, no innovador, però molt bó al cap i a la fí. El ví, un Tinto Pesquera Crianza del 2006 -una aposta segura- també ajudava.

Paam! El primer clatellot! L'aperitiu. Paté trufat amb torrada. Son 45º d'una rodanxeta, que a primera vista -i a segona-, no semblaria casolà. Una mica de risc no hauria estat malament...

L'amanida micuit de tonyina amb oli d'alfàbrega i vinagreta d'avellanes, es un nom de plat massa llarg pel que realment és. Bó, no ens enganyarem, però poc risc de nou.

El segon dels entrants per a mi es el millor de tots. Canelons d'oca amb colmenetes i tomata confitada. Si en els entrants que us ofereix la casa no us el porten, demaneu-lo. Es d'una textura, gust i equilibri extraordinari.

Toca la baixada a la montanya russa. Tercer entrant i nova decepció. Una crema de ceps que era...crema...de ceps. Ni més ni menys. Socis, demano, un mica de risc per tercera vegada.

Passem als segons. La montanya russa segueix a la vall on havia baixat en el tercer entrant. El llom de bou gascó a la bordalesa amb patates i ceps a la crema es declara conformista. Tendre, ben cuinat amb salseta agradable, però no deixa de ser una bona peça de carn amb qualitat amb un toc tímid de "grandeur". L'anyell de llet amb fesols de la Vall, tomàquets confitats i moixernons no fa pujar el pendent. La peça malauradament no es del tot tendre i si l'anyell es de qualitat -com es d'esperar en un local amb el pedigrí d'aquest- això es extrany. I no dic més.



Les postres, una escuma de coco amb coulís de fruites del bosc, ajuden a somriure de nou. I el pastís fi de poma amb gelat de vainilla bourbon i la Reina de Saba amb xocolata guanajà, et fa pujar de nou al punt més alt del Dragon Khan. I que consti que jo no sóc pas de postres.

Una menció apart tenen les banquetes històriques del local que si bé son boniques, són incòmodes. Son com aquelles dels burguers americans però de fusta i amb glamour.



Per un compte total de 127,33 € per a dues persones crec que han mancat algunes cosetes, i unes quantes més. Penso tornar properament a la Vall d'Aran però m'arriscaré a buscar propostes més arriscades.

RECOMANAT PER:
Aquells als que els hi sobrin quatre duros i els hi agradi explicar on han estat.

A QUI ET PODRIES TROBAR:
En temporada d'esquí, al Borbó i la seva família.

EL DETALL:
Un integrant del personal, de Lleida es el noi, extremadament amable i exquisida educació i saber estar.

Hotel Casa Irene
c/ Major, 3
25599 Arties
Tel.: 973 644 364


Ver mapa más grande

divendres, 4 de setembre del 2009

El menú del bar Rambo. Riki López. "De primero sopade, de segundo patatascon..."

Cançó molt divertida del minishowman Riki López. I dic "mini" perque a ell li agrada actuar en espais reduïts amb contacte directe i interactiu amb el públic.



Si voleu més detalls d'aquest catxondo mireu la pàgina web d'en Riki López o al wikipedia, on trobareu amplia informació del txaval.

Que ho disfruteu.

Moltes gràcies al Ferran Seguí per enviar-me aquesta cançó. Tens 2 copetes de vi pagades a La Vinya del Senyor quan tu vulguis.