Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina Tradicional Renovada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cuina Tradicional Renovada. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 d’agost del 2010

Can Jubany: Benvinguts a Ca la Tòfona






Amb una mica de retard sobre l'horari previst, sense  que l'autoritat m'ho hagués prohibit, -tot arribarà amb els temps que corren-, però això sí, amb l'impediment del temps, la tempesta econòmica que cau i que m'ha obligat a dedicarme a cos i ànima al meu modus vivendi  particular que esponsoritza la meva afició, comparteixo un àpat que va tenir lloc al mes de febrer, aprofitant el meu 43è aniversari.



Gràcies a qualsevol divinitat que ens pugui guiar, o no, acostumo a prendre acurades notes de totes les meves "cutxipandes". Si tingués que fiarme de la meva, cada cop més malmesa memòria víctima dels excessos, no hauria pogut escriure aquest post. L'11 de febrer em trobava tot solet i frisós, assegut en una taula, amb els nervis d'un principiant, a un indret que feia molt temps que somniava: Can Jubany. Heus ací com va anar tot plegat.

Abans de res, una recomanació. Som a Osona, no a Barcelona i rodalíes. Aquí el tema del jalar no es broma. Tant si te'n vas a fotre un esmorzar de forquilla a Cal Rabadà a Roda de Ter, -molt recomanable-, com si t'acostes a Can Jubany, aneu-hi amb el pap ben buit o no arribareu al final. Jo vaig sortir de Cal Nandu com si m'hagués endrepat els porcs senglars de l'Obèlix. L'aperitiu ja parla per si sol. Era dijous llarder i per començar m'obsequiaren amb "carn de la perola", exquisit, però es d'aquells que ja avisen als sucs gàstrics que comencin a funcionar o acabarem malament. El pa d'oliva negre per continuar el coixinet i un diari que m'oferiren al veure el rara avis que anava a menjar tot sol, fou la calma que precedí a la tempesta que s'acostava.

I ara comença el menú degustació propiament dit. Com podreu comprobar em trobava en plena efervescència de la temporada de la tòfona i per a mostra, llegiu, llegiu...

Els tres entrants: Coca de full amb poma caramel.litzada, foie i TÒFONA (1); nyoquis de carbassa amb parmesà i TÒFONA(2); i ou ferrat del nostre galliner amb cansalada confitada i TÒFONA. (3) La coca de full, esclatant de textura i sabor, i els nyoquis, tot un espectacle pirotèctnic a dues temperatures, l'embolcall, més fred i l'interior, calentó. El record, si se'm permet, es com el claustre matern...





La contundència dels entrants donen pas a uns primers també sorprenents però ja apaivagada la fam inicial, potser admesos amb menys fruició. Canelò de pollastre rostit amb TÒFONA (4), arròs sec d'espardenyes i pop a la brasa amb patata confitada. El canelò i l'arròs potser els plats menys lluits i els  meus sucs gàstrics que treballen ja a ritme Taylorià...



Arribem als segons, ja esbufegant. Lluç farcit de pa amb tomàquet amb calçots, tota una troballa, i becada rostida al moment amb el seu canapé, més que correcte, pero de nou, un excés quantitatiu que m'acaba definitivament els "quartus".




I quan ja signo la rendició, les postres que a voltes per a mi estan de més, fan la seva presència, esplendoroses i retant als meus enzims a un duel a vida o mort. Gelat de TÒFONA(5) amb poma al calvados; taronja en textures  i postres de xocolata negra al cafè. El gelat, com no podia ser d'una altre manera, refrescant i sorprenent; la taronja, digestiva i que provoca el conseqüent guirigall del meu ja exhaust aparell digestiu, i la xocolata, que us puc explicar de la xocolata que no podeu veure vosaltres mareixos en la imatge inferior:



Amb uns quilets de més i amb la promesa d'anar al gimnàs un dia d'aquests, m'acomiado d'un àpat decididament espectacular, no sense abans rebre la salutació personal del monoestrellat Nandu Jubany, -ho fa taula per taula-, i amb el ferm convenciment de tornar-hi quan la tòfona encara sigui sota terra per gaudir de nous plaers que aquest magnífic mag ens pot oferir i, això sí, esmorzant un suc de taronja i una torradeta amb una simple llesqueta de pernil, -joselito, si l'economia m'ho permet-. Tot plegat per una miqueta més de cent leurus, un cop a l'any no fa "dany"...

VI QUE M'HA FET COSTAT:
Perafita del Celler Martín Faixó 2005 Cadaqués Cap de Creus. D.O. Empordà



RECOMANAT PER:
Maníacs del bon menjar en bona forma gàstrica

A QUI ET PODRIES TROBAR:
Moltes panxes contentes

EL DETALL:
El tracte planer i obert que en Nandu Jubany dispensa als seus clients

JUBANY
Ctra. de Sant Hilari, s/n (Jubany)
08506 CALLDETENES
Tel: 93 889 10 23
Fax: 93 886 26 80
info@canjubany.com


Ver mapa más grande

Nota: La localització de Google es inexacta. El lloc correcte correspon a la cruïlla entre l'eix tranversal  ila carretera N-141d que apareix a l'esquerra del mapa.






dilluns, 8 de març del 2010

Can Vallés. 4 de febrer de 2010. Els "Romarios" de la cuina a Barcelona

Perquè es tot tant bo? Perquè ho fan tant bé? Perquè el servei es tant atent i desenfadat?Ja m'havien parlat molt i molt bé d'aquest restaurant amb aires de fonda popular però com tot a la vida, s'havia de provar. Reconec que quan visito un restaurant amb ganes de crítica, desitjo menjar-hi molt bé i que la visita esdevingui una festa complerta, pero molt en el fons sempre necessito que alguna cosa no giri del tot rodona per poder-hi treure punta i fer que el post tingui algún punt de sarcasme per intentar arrencar un somriure dels cuatre que ens el llegim. A Can Vallés vaig estar buscant i buscant i al final vaig sortir del local amb la sensació descrita de festa complerta, però amb aquell regust que m'havien boicotejat la meva crítica. Ho reconec, em van fer quedar sense arguments. La cuina es excel.lent, el preu just, el servei perfecte. Li he donat voltes i voltes buscant alguna errada, un punt negatiu per esplaiarme i no hi ha hagut manera.

 

 


Que el local es excessivament senzill? Això forma part del seu encant. Quan hi entres penses: "Psseee, de "Cans" com aquest n'he vist a tort i a dret, potser en fan un gra massa quan diuen que s'hi menja tant bé". Però quan surts entens que precisament l'encant de la seva sencillesa fa que la qualitat aflori amb més força. Fins i tot he arribat a pensar que els molt punyeteros s'ho tenen estudiat. Volen despistar al comensal fent-li creure que entren a un més dels mil.lers de "Cans" que hi han per Catalunya. I patapam, comences a tastar amanides de rúccula amb fetge de tonyina, rissottos als tres formatges, vieires a la planxa, llebres escabetxades, filets amb foie,...A mi els de Can vallés, si se'm permet un símil futbolístic, em recorden al gran Romario da Souza Faria. Ell anava passejant-se pel terreny de joc amb aire adormilat, amb aquell trot pesat, quan de sobte, pim pam, pilota als peus, acció eléctrica, cua de vaca a l'Alkorta, sól davant del porter, pilota a la xarxa., i la defensa amb un pam de nas.





Que les taules estan molt juntetes i pots arribar a participar de les converses veïnes? Quan et planten el filet de cèrvol al davant o els xipironets saltejats amb mongetes, se t'acaba el voyeurisme de cop i ja no existeix res ni ningú al teu voltant. T'aïlles en una bombolleta sensitiva i ja poden despullarse a la taula del costat, que fins que no engoleixes l'última poteta de xipironet, cap estímul extern et farà badar. A algú se li passaria pel cap respondre una trucada al mòvil quan Romario da Souza Faria iniciava la seva cua de vaca? Els de Can Vallés les gasten així.

 

 


No m'oblido de les postres. Aquí no m'hi vaig poder negar. Demaneu gema, -el "tocinillo" de tota la vida-, o qualsevol dels gelats que us ofereixin, o les varietats de xocolata. Tots excel.lents.



El preu surt a uns 60 leurus per barba, però podria haver estat menys de no llençar-nos a la piscina com habitualment fem amb la comanda de Lagavulins i Larios 1866  per "tirar avall" tot aquest festival.

RECOMANAT PER:
Sorprendre a qui encara no ho hagi tastat

A QUI ET PODRIES TROBAR:
T'hi podries trobar a gent molt diversa atès a la idiosincrasia del local, però a mi m'agradaria trobarme al gran Romario da Souza Faria. Estan fets l'un pel l'altre!

EL DETALL:
Amplieu la crítica dels "5 a taula" de La Vanguardia i veureu que no vaig del tot malament. Aquesta crítica penja d'un quadre a l'entrada del local a mà dreta.



Can Vallés
c/ Aragó 95
(entre Calabria i Rocafort)
08015 Barcelona
Tel: 93 226 06 67 (imprescindible reserva)


Ver mapa más grande