Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris michelin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris michelin. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 d’agost del 2010

Can Jubany: Benvinguts a Ca la Tòfona






Amb una mica de retard sobre l'horari previst, sense  que l'autoritat m'ho hagués prohibit, -tot arribarà amb els temps que corren-, però això sí, amb l'impediment del temps, la tempesta econòmica que cau i que m'ha obligat a dedicarme a cos i ànima al meu modus vivendi  particular que esponsoritza la meva afició, comparteixo un àpat que va tenir lloc al mes de febrer, aprofitant el meu 43è aniversari.



Gràcies a qualsevol divinitat que ens pugui guiar, o no, acostumo a prendre acurades notes de totes les meves "cutxipandes". Si tingués que fiarme de la meva, cada cop més malmesa memòria víctima dels excessos, no hauria pogut escriure aquest post. L'11 de febrer em trobava tot solet i frisós, assegut en una taula, amb els nervis d'un principiant, a un indret que feia molt temps que somniava: Can Jubany. Heus ací com va anar tot plegat.

Abans de res, una recomanació. Som a Osona, no a Barcelona i rodalíes. Aquí el tema del jalar no es broma. Tant si te'n vas a fotre un esmorzar de forquilla a Cal Rabadà a Roda de Ter, -molt recomanable-, com si t'acostes a Can Jubany, aneu-hi amb el pap ben buit o no arribareu al final. Jo vaig sortir de Cal Nandu com si m'hagués endrepat els porcs senglars de l'Obèlix. L'aperitiu ja parla per si sol. Era dijous llarder i per començar m'obsequiaren amb "carn de la perola", exquisit, però es d'aquells que ja avisen als sucs gàstrics que comencin a funcionar o acabarem malament. El pa d'oliva negre per continuar el coixinet i un diari que m'oferiren al veure el rara avis que anava a menjar tot sol, fou la calma que precedí a la tempesta que s'acostava.

I ara comença el menú degustació propiament dit. Com podreu comprobar em trobava en plena efervescència de la temporada de la tòfona i per a mostra, llegiu, llegiu...

Els tres entrants: Coca de full amb poma caramel.litzada, foie i TÒFONA (1); nyoquis de carbassa amb parmesà i TÒFONA(2); i ou ferrat del nostre galliner amb cansalada confitada i TÒFONA. (3) La coca de full, esclatant de textura i sabor, i els nyoquis, tot un espectacle pirotèctnic a dues temperatures, l'embolcall, més fred i l'interior, calentó. El record, si se'm permet, es com el claustre matern...





La contundència dels entrants donen pas a uns primers també sorprenents però ja apaivagada la fam inicial, potser admesos amb menys fruició. Canelò de pollastre rostit amb TÒFONA (4), arròs sec d'espardenyes i pop a la brasa amb patata confitada. El canelò i l'arròs potser els plats menys lluits i els  meus sucs gàstrics que treballen ja a ritme Taylorià...



Arribem als segons, ja esbufegant. Lluç farcit de pa amb tomàquet amb calçots, tota una troballa, i becada rostida al moment amb el seu canapé, més que correcte, pero de nou, un excés quantitatiu que m'acaba definitivament els "quartus".




I quan ja signo la rendició, les postres que a voltes per a mi estan de més, fan la seva presència, esplendoroses i retant als meus enzims a un duel a vida o mort. Gelat de TÒFONA(5) amb poma al calvados; taronja en textures  i postres de xocolata negra al cafè. El gelat, com no podia ser d'una altre manera, refrescant i sorprenent; la taronja, digestiva i que provoca el conseqüent guirigall del meu ja exhaust aparell digestiu, i la xocolata, que us puc explicar de la xocolata que no podeu veure vosaltres mareixos en la imatge inferior:



Amb uns quilets de més i amb la promesa d'anar al gimnàs un dia d'aquests, m'acomiado d'un àpat decididament espectacular, no sense abans rebre la salutació personal del monoestrellat Nandu Jubany, -ho fa taula per taula-, i amb el ferm convenciment de tornar-hi quan la tòfona encara sigui sota terra per gaudir de nous plaers que aquest magnífic mag ens pot oferir i, això sí, esmorzant un suc de taronja i una torradeta amb una simple llesqueta de pernil, -joselito, si l'economia m'ho permet-. Tot plegat per una miqueta més de cent leurus, un cop a l'any no fa "dany"...

VI QUE M'HA FET COSTAT:
Perafita del Celler Martín Faixó 2005 Cadaqués Cap de Creus. D.O. Empordà



RECOMANAT PER:
Maníacs del bon menjar en bona forma gàstrica

A QUI ET PODRIES TROBAR:
Moltes panxes contentes

EL DETALL:
El tracte planer i obert que en Nandu Jubany dispensa als seus clients

JUBANY
Ctra. de Sant Hilari, s/n (Jubany)
08506 CALLDETENES
Tel: 93 889 10 23
Fax: 93 886 26 80
info@canjubany.com


Ver mapa más grande

Nota: La localització de Google es inexacta. El lloc correcte correspon a la cruïlla entre l'eix tranversal  ila carretera N-141d que apareix a l'esquerra del mapa.






dimarts, 29 de setembre del 2009

Arrop. 15 setembre 2009: Sexe o Arrop? Arrop!



1 michelinot

Passejes pel Carrer Sant Joan de Ribera de Gandia i de sobte et trobes l'Arrop. El carrer, més aviat lletjot, contrasta amb l'oasi de plaer pels sentits que s'hi troba dins. Quan em dirigia amb cotxe cap a l'objectiu no sé perque, però ja notava l'excitació de l'adolescent davant la primera cita, aquella que portes donant-li voltes tota la setmana urdint la trama que et portarà al primer petó amb llengua o amb una mica de sort a tocar el primer pit. Avançaré el final i explicaré que el resultat fou com si a la primera cita hagués consumat l'acte. Passem als detalls -del dinar, no pas del meu primer contacte lúbric, s'enten-.


Les primeres experiencies ja recorden al moment quan li agafava la ma a la..., posem que a la Rosaura . La cuina amb cristalleres que deixen al descobert les mans dels artistes; l'exquisida atenció de l'nfanteria d'èlit; els tènues sons del jazz d'ambient,...




No m'extendré en la successió de manà amb que m'obsequiàren, -frase feta, atès que d'obsequi res de res,  el paperet no perdona quan l'experiència es comparable a triomfar a la primera cita, malgrat reconec que els honoraris, 76 €, bé s'ho valen, i si m'en diuen 90, no hagués posat mala cara-.



Com veieu, van tenir el detall d'imprimirme el contingut del menú degustació que vaig escollir. Sempre la millor opció quan vols conèixer amb amplitut l'oferta d'un mag dels fogons con en Ricard Camarena.




A destacar el Capuccino de tomàquets al forn amb formatge d'Almedíjar. Deliciós entrant on la màxima expressió del mateix rau en aquest formatge de Castellò, meitat cabra, meitat ovella, molt difícil de trobar. Cal esmentar que València té quatre formatges 100% autòctons, i l'Almedíjar n'es un d'ells.

Molt sentit de l'humor en la defició del "Calamar amb sang i ceba, sense sang i sence ceba". Em partia el pit quan el vaig tastar i m'explicàren els ingredients reals. No us en diré el secret, proveu-lo i en parlem.




 Finalment comentaré el best seller de la jornada, l'Ou fregit amb emulsió de cansalada blanca a la brasa. Un ou cuinat a baixa temperatura, arrebossat amb molletes de pa i posat un pensament a la fregidora. L'emulsió de la cansalada ja es un secret d'estat major. En aquest moment la Rosaura i jo ja deuriem estar fregant-nos esperitadament.




Després de les sensacionals postres regats amb un Casta Diva Cosecha Miel d'Alacant arriba l'obsequi de la casa a modus de traca final de la terra. El Café amb gelat de carabassa amb biscotxet d'oli d'oliva amb xocolata es un premi injust per un pobre súbdit del Reialme de La Safor. Ara la Rosaura i jo ja ens estàvem fumant una cigarreta.... a mitjes.




RECOMANABLE PER:
Quan el plaer de la cuina comenci a superar el del sexe.

A QUI ET PODRIES TROBAR:
Als de quaranta anys cap amunt...

EL DETALL:
Sens dubte, la impressió del menú amb la data.


ARROP
C/ Sant Joan de Ribera, 20
46701 Gandía
Tel. 96 295 07 68


Ver mapa más grande