Tocant els fogons: Toc de Sol. Castell d'Aro: El misteri dels "scampi"

Toc de Sol. Castell d'Aro. 5 d'agost de 2009.

Ai que deuen tenir els restaurants d'aquests indrets que em tornen boig. Potser es l'estiu, el dolce far niente, les noies bufones que m'enlairen l'esperit. Avui sopem a Toc de Sol. Casa de pedra restaurada, espaiosa amb terrassa interior, fresqueta, estiuenca i amb una barra de bar per fer unes copetes decorada amb bon gust. Mira que si a més s'hi mengés bé?

Ens endinsem cap la la terrassa, per descomptat plena a vessar d'epidermis nòrdiques vermelloses per l'efecte del sol i cabells rossos. Se les saben totes...

Demanem la cerveseta obligatoria per refrescar-nos. El resultat son uns cervesots dignes de comparació amb aquelles mítiques iardes del Panchito de Barcelona. Se'm fa molt llarga -la cervesa- però en un acte de superació personal acabo amb ella.

Arriben les cartes proporcionades per un senyor molt seriot. No goso fer-li cap brometa de les moltes idiotades que se'm passen pel cap cada segon. He sentit que si un comensal cau malament al cambrer li poder tirar qualsevol cosa al menjar sense que aquest varïi ni el gust ni el color...Jo li hauria preguntat perque tota la carta i els menús estan escrits en català menys la paraula "scampi". Tots perfectament definits amb l'excepció de dos plats on hi apareix la paraula "scampi" enlloc de "escamarlans". Al final ens decantem pel menú de 30 €, el més econòmic, tot s'ha de dir.

Voldria haver tastat el panet amb ceba, però tant sols n'hi queda un -potser dins la cuina n'hi han més, però el senyor seriot s'imposa als seus subordinats i si diu que no n'hi han més, fes-te fotre-. Escullo finalment pa de malalts -altrament dit integral- amb sèsam. El de ceba se'l queda en Xavi, que ha escollit primer. Me'l ofereix però l'ordre es l'ordre.

Ens ofereixen com a aperitiu un xarrup de sindria i mango. Fa poc, en un altre restaurant de la zona em van oferir un gaspatxo de sindria i a Barcelona alguna cosa semblant. Que passa amb la sindria aquest any? Hi ha campanya del govern per consumir sindria? D'on ve la sindria? Té propietats curatives contra la grip nova? Tot un misteri...

Finalment i un cop concentrats en el menú, jo opto per un tàrtar de salmó amb excessiva presencia de tàperes, però molt estiuenc i ben marinat, i un gratinat de "scampi" -vull resoldre el misteri idiomàtic-. Quan tasto els "scampi", punyeta! son escamarlans! La versió italiana es tant deliciosa com la catalana. Tinc ocasió de tastar també la sopa del dia, de llamàntol, servida amb amb dues petites salseres a part amb crema de llet i brandy per afegir-ho al gust. El millor de tot el que m´he posat al pap al Toc de Sol. Les postres al ser un menú me les menjo per obligació, un carpaccio de pinya, es a dir, pinya tallada molt fineta, molt fineta, que pinta tot el plat de groc i en 30 segons ja apareix cridant pas al píl.lore per entrar a l'intestí prim. El vi, Nivia 2005 empordà. Un xic axeressat però després de la cervesota tipus iarda, va entrant com si res.

Cafés, pa de pessic d'obsequi que no tasto i un deute de 40 € per persona. Preu més que just pel menjar ofert i la bellesa de l'entorn. Tornaré per menjar a la carta, per veure si puc fer riure al senyor seriot i perque m'expliquin el misteri dels "scampi".