dilluns, 8 de març del 2010

Can Vallés. 4 de febrer de 2010. Els "Romarios" de la cuina a Barcelona

Perquè es tot tant bo? Perquè ho fan tant bé? Perquè el servei es tant atent i desenfadat?Ja m'havien parlat molt i molt bé d'aquest restaurant amb aires de fonda popular però com tot a la vida, s'havia de provar. Reconec que quan visito un restaurant amb ganes de crítica, desitjo menjar-hi molt bé i que la visita esdevingui una festa complerta, pero molt en el fons sempre necessito que alguna cosa no giri del tot rodona per poder-hi treure punta i fer que el post tingui algún punt de sarcasme per intentar arrencar un somriure dels cuatre que ens el llegim. A Can Vallés vaig estar buscant i buscant i al final vaig sortir del local amb la sensació descrita de festa complerta, però amb aquell regust que m'havien boicotejat la meva crítica. Ho reconec, em van fer quedar sense arguments. La cuina es excel.lent, el preu just, el servei perfecte. Li he donat voltes i voltes buscant alguna errada, un punt negatiu per esplaiarme i no hi ha hagut manera.

 

 


Que el local es excessivament senzill? Això forma part del seu encant. Quan hi entres penses: "Psseee, de "Cans" com aquest n'he vist a tort i a dret, potser en fan un gra massa quan diuen que s'hi menja tant bé". Però quan surts entens que precisament l'encant de la seva sencillesa fa que la qualitat aflori amb més força. Fins i tot he arribat a pensar que els molt punyeteros s'ho tenen estudiat. Volen despistar al comensal fent-li creure que entren a un més dels mil.lers de "Cans" que hi han per Catalunya. I patapam, comences a tastar amanides de rúccula amb fetge de tonyina, rissottos als tres formatges, vieires a la planxa, llebres escabetxades, filets amb foie,...A mi els de Can vallés, si se'm permet un símil futbolístic, em recorden al gran Romario da Souza Faria. Ell anava passejant-se pel terreny de joc amb aire adormilat, amb aquell trot pesat, quan de sobte, pim pam, pilota als peus, acció eléctrica, cua de vaca a l'Alkorta, sól davant del porter, pilota a la xarxa., i la defensa amb un pam de nas.





Que les taules estan molt juntetes i pots arribar a participar de les converses veïnes? Quan et planten el filet de cèrvol al davant o els xipironets saltejats amb mongetes, se t'acaba el voyeurisme de cop i ja no existeix res ni ningú al teu voltant. T'aïlles en una bombolleta sensitiva i ja poden despullarse a la taula del costat, que fins que no engoleixes l'última poteta de xipironet, cap estímul extern et farà badar. A algú se li passaria pel cap respondre una trucada al mòvil quan Romario da Souza Faria iniciava la seva cua de vaca? Els de Can Vallés les gasten així.

 

 


No m'oblido de les postres. Aquí no m'hi vaig poder negar. Demaneu gema, -el "tocinillo" de tota la vida-, o qualsevol dels gelats que us ofereixin, o les varietats de xocolata. Tots excel.lents.



El preu surt a uns 60 leurus per barba, però podria haver estat menys de no llençar-nos a la piscina com habitualment fem amb la comanda de Lagavulins i Larios 1866  per "tirar avall" tot aquest festival.

RECOMANAT PER:
Sorprendre a qui encara no ho hagi tastat

A QUI ET PODRIES TROBAR:
T'hi podries trobar a gent molt diversa atès a la idiosincrasia del local, però a mi m'agradaria trobarme al gran Romario da Souza Faria. Estan fets l'un pel l'altre!

EL DETALL:
Amplieu la crítica dels "5 a taula" de La Vanguardia i veureu que no vaig del tot malament. Aquesta crítica penja d'un quadre a l'entrada del local a mà dreta.



Can Vallés
c/ Aragó 95
(entre Calabria i Rocafort)
08015 Barcelona
Tel: 93 226 06 67 (imprescindible reserva)


Ver mapa más grande

1 comentari:

Ferran ha dit...

David, el local és per a NO fumadors? Potser ho podries afegir en els comentaris. A mi, per exemple, m'interessa molt saber si hauré de respirar el fum dels demés ;) Enhorabona pel Blog!