divendres, 8 de gener de 2010

Ikkiu: T´imagines sopar a casa d'en Shinozuka?

Dimarts 23 de desembre. Tot preparant l'organisme per la barbarie gourmand nadalenca que s'acosta, no se'm passa pel cap res més que fer una pre-estrena i acostarme a sopar a l'Ikkiu del carrer Princesa. No era el primer cop ni serà l'últim. La meva bona amiga Marga Illán, que es passava més temps al Japó que a Catalunya, me'l va recomanar ja fa uns quants anys i la mateixa advertencia que ella em va fer la comparteixo ara amb vosaltres. No busqueu un restaurant japonès a l'ús. No us faran focs d'artifici a preus d'empenyorar l'anell d'or de casament; tampoc trobareu cintes giratories i xinesos que no saben dir fava en el vostre idioma. A l'Ikkiu trobareu alló que menja en Shin Chan a casa seva, fins i tot el maleït pebrot.

Per cert, si es el primer cop que hi aneu, apreneu-vos l'adreça, carrer Princesa 11. Potser hi passeu pel davant i ni us n'adoneu:


 
I es que a l 'Ikkiu tot es discret i senzill... i perque no dir-ho, una mica fet i deixat estar. Fan falta làmpares japoneses, bambús recarregats, tovalloletes penjant amb símbols ininteligibles i d'altres folclores orientals? No! Aquí com podeu veure, ni simbols, ni punyetes. Auster, petit amb les seves 8-10 tauletes mal comptades I per a mostra, veieu l'interior. Dintre foto:



Per cert que algun cop m'he preguntat que punyetes deuen dir tots els símbols que decoren un restaurant oriental. He arribat a la conclusió que deuen ser versions orientals d''aquelles cèlebres frases de Bar Restaurant dels anys 70 com ara: "Hoy no se fía, mañana sí", "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va portar aquí", "Deu-vos guard", "Aquí hi viu un del Barça" o fins i tot el mític garrot on s'hi llegeix: "Paga o me descuelgo".

Un cop instal.lats a la tauleta per dues persones, justeta justeta, la Keko i cia comencen la seva feina. L'acte de la comanda l'exposo a continuació a modus de diàleg, aproximadament tal i com va tenir lloc:

-Que voldreu?
-Farem primer una sopa de miso i una amanida d'alga wakame.
-Mi...so...shi...ru; wa...ka...me   sa...ra...da (traduint al japonès mentre escribia a la llibreteta)
-Després farem sushi de llobarro, fresa ("huevas") de peix volador i tonyina en conserva amb verdures.
-Su...zu...ki (referint-se al llobarro).
 I després silenci mentre escribia la resta. Jo esperava la traducció del peix volador...
-Que més farem?
-Empanadilles japoneses a la planxa
-Gy...o...za
-Rollo de tonyina picant 4 unitats
-S...pi...cy, tu...na (per cert, quina traducció al japonès més pocasolta)
-Pollastre caramel.litzat
-Te...ri...ya...ki
-I per acabar Rellomillo semicru a la mostassa
-Hi...re, no, ta...ta...ki
-Per beure?
-Una Sapporo de mig litre

Situació tota ella divertida. Suposo que si torno per Tokio i demano un Suzuki em portaran un llobarro com deu mana. I tot gracies a la lliçó de japonès avançat de l'Ikkiu.

Un detall a destacar, i a la vegada un avís per a futurs visitants. Vaig cometre l'error de demanar una cullera per la sopa. Nooooorrrr! Error! La resposta de la casa fou contundent:
-La sopa de miso, -mi...so...shi...ru-, no es menja amb cullera. Es beu.
Perdó, perdó i mil vegades perdó. No ho tornaré a fer. I jo que pensava que sabent barrejar wasabi amb soja ja ho sabia tot de la cuina japonesa...Em va consolar imaginarme un japonès sól davant un calçot a Valls...

Entrant ja a matar pel que fa a les viandes ingerides, insistiré en que a l'Ikkiu trobareu cuina japonesa casolana, la de cada dia. En lloc dels cargols a la llauna de l'avia Miquela de Calldetenes o el fricandó dels Puigdollers de Bagà, aquí us donaran el tempura dels Yamamoto de Kioto o el sashimi dels Takahashi de Nagasaki.

A destacar sobremanera el rellomillo semicru, -Hi...re, no, ta...ta...ki-. Saborós, tendre i refrescant. Una delicia per acabar la nit. No us el perdeu. També destacable la qualitat i justa compactabilitat dels sushis i el pollastre caramel.litzat, -Te...ri...ya...ki-. La tonyina picant, -s...pi...cy, tu...na-,  o portava un picant per principiants o se'l van descuidar i les empanadilles, -gy...o...za-, estaven també delicioses.

 

Tot plegat, incloent-hi tres cerveses Sapporo de mig litre i sense postres com es de costum, va sortir per 25 € per barba que pels temps que ens toquen ja está prou bé.


RECOMANAT PER:
Avui faré una recomanació per negació. No recomanat pels amants dels restaurants japonesos neopijus  i fashions amb molt disseny, woks de pa sucat amb oli i moltes melenes rosses al vent. No hi aneu. No es el vostre ambient.


A QUI ET PODRIES TROBAR:
Al Nakamura de l'Espanyol. Es una de les poques solucions que li trobo per que superi la depresió que porta el txaval, que se senti com quan anava a dinar a casa l'avia allà per Yokohama. I mira que sóc del Barça, però em fa com una mica de peneta el noi.


EL DETALL:
No se us acudeixi acceptar la primera taula entrant a ma dreta. Es una ala de fusta abatible collada a la paret i per tant sense potes. Si hi posen els colzes els dos comensals a la vegada, hi ha perill inminent d'accident.


Ikkiu
c/ Princesa 11
08003 Barcelona
93 319 28 26
Imprescindible reserva


Ver mapa más grande




6 comentaris:

Anònim ha dit...

això es un merendero chino-japones amb un micro ones.... sort que algún día aniras al burguer sepulveda i veuras el que es calitat...
Força bogabante ¡¡

TocaFogons ha dit...

Voto O'Nabo de Lugo! Hem de parlar. Tinc una oferta a fer.

TocaFogons ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Toni Tugues ha dit...

I no us van convidar a uns xupitos d'anisaki? :)

..no en serio, té bona pinta aquest menú-clasepràcticadejapo jeje. Això s'ha de tastar.

Bon any 10 !

David Camps ha dit...

En sona...... per menjar japo a preu normal. Recomanacio de postres Moshi

TocaFogons ha dit...

David, generalitzes japonès (japo com tu dius). Hi ha japonès d'alta qüalitat, japonès folclòric i japonès casolà, entre d'altres. Aquest es japonès casolà, molt difícil de trobar.