Cal Mariet: Concert per oïde i panxa en rotet major

Agost, calor, sequera. De ruta pel pirineu, el temps covida al migdia a fer un àpat frugal. Amanida, verdura o gaspatxo i poca cosa més. Però els Deus m'enpenyen a empreses  de més prestigi i em fan recordar la recomanació ja fa un bon grapat d'anys del meu bon amic Marcos, -quan vagis per la Cerdanya fes els 11 quilometres de pujada fins a El Querforadat i ves a veure a en Fèlix a Cal Mariet, no te'n panadiràs-.  Dit i fet, un quart de dues a la Seu d'Urgell, carretera i manta destinació Cal Mariet.

Després d'un passeig i onze quilòmetres de conducció divertida, arribo a El Querforadat. Cap rastre de Cal Mariet. Carrers deserts. Cap restaurant que respongui a aquest nom. Finalment arribo per atzar a un gran pero a la vegada  discret mas. Ja cansat, famèlic i assedegat, pregunto a una noia que es trobava al jardí una qüestió sense risc de semblar pardalet:

- Per menjar?

- Busca Cal Mariet? Es aquí.

Gran satisfacció. M'informa del menú i del preu. Confirmo la meva reserva a dos minuts vista i procedeixo a seguirla per acomodar-me a la taula assignada. Silenci, comença l'espectacle.

A continuació us avanço quelcom que defineix a en Fèlix, el personatge que regenta aquesta "rara avis" gastronòmica. A Cal Mariet no hi funcionen els terminals per pagar amb tarjeta de crèdit. Si feu els 11 meritoris  quilòmetres per arribar i us penseu que no hi haurà recompensa a l'esforç perque no teniu cash, confiant amb diner de plàstic, sapigueu que esteu força equivocats. Solució? Menjeu, ompliu-vos com a bacons i la casa us indica que tot baixant, arribant a Martinet hi trobareu una entitat bancària, treieu els calerons, els poseu en un sobre i els entregueu a la gasolinera indicant que son per Cal Mariet. Diuen que mai ningú ha deixat de pagar.

Un últim avís. Penseu que sempre menjareu amb música clàssica, una de les passions del xef. I si portessiu un CD posem per cas de rock/pop, ni se us passi pel cap posar-lo per iniciativa propia en el reproductor que es trova al vostre abast al menjador principal. Un popular peridista català,  molt proper a les elits godonianes ho va fer. Desconec l’abast de l’enfrontament, però el que es segur es que no ha tornat mai més al local.

El menú es composa de quatre plats fixos i postres. No hi ha elecció possible. Aqui els llepafils no hi són benvinguts. Si arribes fins aquí la valentia gourmanda es pressuposa. Comencem els estudiats moviments del concert per oïda i panxa en rotet major.

Lento moderato. Comencem amb un carpaccio de magret d'ànec amb vinagreta de mostassa i pipes, -pelades, es clar-. El menjar ens entra pels ulls, això ho sabem i el color un pel inièstic d'aquest plat no fa justicia al que després ens trobarem en boca. Sabor suau per començar la primera etapa, la vinagreta fins i tot massa suau, però entenc que el crescendo de contundencia obliga a ser mesurats pel que fa al debut de les nostres papil.les.

 Netejo la cavitat bucal amb un curiós Rioja , dos gots plens d'aigua de la gerra, i sense temps per escriure quatre notes amb lletra de metge, arriba la segona etapa papil.lar.

Andante. Caneló fet a la brasa amb beixamel de tòfona. Bon rostit, excel.lent untuositat, plenitut de la crema i tamany perfecte. Un bon segon moviment que incrementa el tempo del concert.

Pel que fa a l'Allegro, això ja són paraules majors. La mera descripció del plat ja us provocarà una salivació d'aquelles de dolor glandular. Ou ferrat amb oli de tòfona, ceps i encenalls de foie. Que? Fan on o no fan mal aquestes glanduletes? Fent un símil musical aquest plat tindria la contundencia de Bruckner i la perfecció de Mozart.

 El punt culminant del concert arriba amb un Molto Vivace anomenat "Chuletón", que així dit en castellà sona com més bèstia, oi? Bona peça de carn. Segons va dir en Fèlix Duran, Director de l'orquestra nacional de Cal Mariet, a una entrevista al diari Avui, com més vell més bo està.

Les postres, que me les endinyo perque formen part del menú, reconec que no em deixen  indiferent. Una coca de gerds amb ampolleta de moscatell "a volontà". Pasta suau, cruixent i prima com una pizza napuletana feta al forno legna amb els gerd amagadots en una fina base.  Jo de mena prescindiria de qualsevol tipus de postre dolç, fins i tot de qualsevol dolç que gosi envaïr un primer o segon plat salat, pero de tant en tant alguna sorpresa com aquesta es benvinguda.

 Una bona conversa de sobretaula amb en Fèlix parlant de vins i anècdotes del local posen  el tatatatxín final a aquest esplèndid concert. Fins i tot a l’hora de portar-te la nota, se t’escapa un somriure i un “quecabró” interior…

VI QUE M’HA FET COSTAT:

Mendabel 2008 d’Abel Mendoza. DO Rioja. El vi, com la teca, es assignat sense possibilitat d’escollir. Elevo la meva queixa per no oferir vins de la terra.

RECOMANAT PER:

Gourmets i gourmands que gaudexin amb la fòrmula menja-i-calla, que a mi per cert, sempre m’ha agradat perque et descarrega de la responsabilitat d’escollir.

A QUI ET PODRIES TROBAR:

Ceretans quemacus de la societat civil catalana

EL DETALL:

Una curiositat, ja publicada en premsa,  ilustra el perfil del propietari. Una entitat barcelonina de cert toc elitista i que té nom de figura geomètrica relacionada amb el món equí, va demanar-li a en Fèlix tres menús per escollir-ne un per votació d'entre tots els socis. Ell, poc amic de confeccionar pressupostos, va tirar pel dret i oferir el mateix menú repetit tres vegades pero amb músiques de Vivaldi,  Txaikovski i Rakhmàninov, a 60, 75 i 90 € respectivament. Davant la sorpresa del client, en Fèlix raonar que no es mateix menjar amb cada un dels tres compositors. Finalment l'escollit fou en Txaikovski.

 

CAL MARIET

25723 El Querforadat

Lleida

Tel: 639 60 98 14 (potser responen)

Dinars sopars

Reserva, si pero no

Ver mapa más grande